El ciberplagi acadèmic

Internet no ha “inventat” el plagi. Però segurament, això sí, l'ha fet més fàcil (tant a l’hora de cometre'l, com també a l’hora de detectar-lo) i, en conseqüència, n’ha ampliat la seva extensió, profunditat i freqüència a tots els nivells i àmbits de la nostra societat (art, política, literatura, periodisme, ensenyament, recerca, etc.). El plagi és, abans que res, un fenomen cultural complex lligat a nombrosos i diversos constructes socials. La forma vigent, en contextos del món occidental, de representar i donar cos a la creació, l'autoria i la propietat intel·lectual, el copyright, els drets d'autor i també, consegüentment, el plagi, situa el seu origen un poc més de tres segles enrere i va íntimament lligada a conceptes com l'individualisme, l'autonomia, l'originalitat i la propietat privada (Swearingen, 1999). Tal com assenyala Mallon (2001), la noció d'autoria i propietat intel·lectual en texts escrits
sorgeix a Europa en el moment de convergència històrica entre la reforma protestant i l'advenimentde la impremta. El foment de l'individualisme i de l'originalitat que promogueren corrents com la Il·lustració i el Romanticisme també són factors clau per comprendre com ha anat evolucionant la forma d’entendre l'autoria i els principis de la creació intel·lectual. Però, insistim, les qüestions relatives a la creació, l'originalitat i l'autoria no sempre s'han entès de la mateixa forma; són, com hemcomentat, constructes socials que han anat canviant al llarg del temps i de l’espai. I, sens dubte, elscanvis continuaran en el futur.

Compartir: